Impala

Per a altres significats, vegeu «Montesa Impala».

Impala

Aepyceros melampus
Impala de cara negra al Zoo de Barcelona
Dades
Període de gestació	6,75 mesos
Longevitat màxima	25,6 anys
Període
Pliocè superior - recent[1]
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	550
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Família	Bovidae
Gènere	Aepyceros
Espècie	Aepyceros melampus (Lichtenstein, 1812)
Nomenclatura
Protònim	Antilope melampus
Distribució

Els impales o pal·les^[2] (Aepyceros melampus) són una espècie d'antílop africà.^[3]

És un antílop de mida mitjana que es troba a l'est i el sud de l'Àfrica. És l'únic membre existent del gènere Aepyceros i de la tribu Aepycerotini, va ser descrit per primera vegada al públic europeu pel zoòleg alemany Martin Lichtenstein l'any 1812. Es reconeixen dues subespècies: l'impala comú i l'impala de cara negra, més gran i fosc. L'impala arriba als 70-92 cm i pesa 40-76 kg. Presenta un pelatge marró vermellós i brillant. Les banyes esveltes i en forma de lira del mascle mesuren entre 45 i 92 cm.

L'impala és actiu principalment durant el dia, i pot ser gregari o territorial segons el clima i la geografia. Es poden observar tres grups socials diferenciats: els mascles territorials, els mascles solters i les femelles. L'impala és conegut pels seus salts característics que constitueixen una estratègia contra els depredadors. Són brostejadors, així com pasturadors, s'alimenten de monocotiledonis, dicotiledonis, herbes, fruites i beines d'acàcia. Cap al final de l'estació humida, normalment al maig, té lloc el zel anual de tres setmanes de durada. Els mascles en zel lluiten pel domini, i el mascle victoriós corteja la femella en estre. La gestació dura de sis a set mesos, després dels quals neix un únic vedell i immediatament s'amaga a cobert. El període de lactància dura entre quatre i sis mesos; els mascles joves, obligats a sortir dels grups de femelles, s'uneixen a ramats de solters.

L'impala es troba als boscos i de vegades a l'ecotò entre boscos i sabanes; habita llocs prop de l'aigua. Mentre que l'impala de cara negra es limita al sud-oest d'Angola i el nord-oest de Namíbia, l'impala comú està molt estès per tota la seva distribució i s'ha reintroduït al Gabon i al sud d'Àfrica. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) classifica l'impala com una espècie en risc mínim, malgrat això la subespècie de cara negra s'ha classificat com una espècie vulnerable, amb menys de 1.000 individus en estat salvatge el 2008.